La barberia, un ofici supervivent al segle XXI

Després de quinze dies fent carbó a bosc, anar al barber era molt més que anar-se a arreglar la barba: més que una qüestió d’estètica personal era gairebé una qüestió d’higiene bàsica vinculada a la necessitat masculina d’afaitar-se. A aquesta necessitat s’hi afegia la ineludible conveniència de tallar-se els cabells de tant en tant.

A mitjans del segle XX hi havia cap a quinze barberies a Llagostera, i totes treballaven. Els homes s’anaven a afaitar un o dos cops per setmana -de fet, el mot barberia ve de la forma llatina barba- i a tallar els cabells cada mes o mes i mig. Ho feien sobretot els dissabtes i els diumenges al matí, uns dies en què l’activitat a les barberies era frenètica. Tot i això, els barbers solien compaginar la feina amb altres ocupacions aprofitant que quedaven prou hores lliures per complementar l’economia familiar.

En aquest context treballava la barberia d’en Vicenç Amat, que havia obert portes l’any 1944 al carrer Consellers. Convivia amb les barberies d’en Masvidal i d’en Blanch a la plaça, la de Can Fullà a l’Álvarez, la de la Maria Lluïsa al Comte Guifré, la d’en Seda a l’Almogàvers i la d’en Rossend al Migdia; per citar només les que tenia més a prop.

L’any 1901 el nord-americà King Camp Gillette havia llançat al mercat la maquineta d’afaitar amb fulla recanviable d’un sol ús, que amb el temps va derivar en la maquineta d’un sol ús -avui hegemònica-. Més tard caldrà sumar-hi la màquina d’afaitar elèctrica. A partir d’aleshores les barberies van haver de fer front a un ràpid declivi de l’activitat, limitada cada cop més al tall de cabells esporàdic, en un mercat on les perruqueries esdevenen cada cop més un servei unisex.

Contra tot pronòstic, les primeres dècades del segle XXI han vist la revifalla d’aquest ofici ancestral.

 

 

La preocupació per l’estètica i la cura de la imatge personal ha esdevingut també “cosa d’homes” i les barbes cuidades porten anys en tendència. Ben a prop de la barberia d’en Vicenç Amat avui encara segueix treballant la barberia que havia estat d’en Mir. I no és pas l’única de Llagostera!

A temps parcial

Quatre anys després de l’aprovació de la llei de descans dominical l’any 1904, un acord entre els barbers de Llagostera establia que els diumenges les barberies havien de tancar a les 2 del migdia sota multa de 50 pessetes (0,3 €). Sabem que la mesura va ocasionar un conflicte entre els implicats per l’incompliment d’un dels signants de l’acord, tot i que en desconeixem el desenllaç. En tot cas és una dada que posa en evidència que la feina de barber tenia lloc principalment els caps de setmana, perquè a mitjans del segle XX la gent s’arreglava de cara al diumenge.

Això feia que la barberia fos generalment un ofici a temps parcial, que els barbers aprofitaven per compaginar amb altres ocupacions: hi havia hagut barbers que feien de cisteller, de fuster, de músic i de peó de camins; n’hi havia que anaven a fer jornals a pagès i n’hi havia que feien de cambrers; fins i tot n’hi havia algun que havia fet de mestre i algun altre que s’havia dedicat al contraban. A Llagostera, principalment, els barbers omplien les hores que els quedaven treballant al sector del suro.

Molt abans, els barbers també havien fet sagnies i extraccions dentàries, i de fet formaven part de la mateixa confraria que els cirurgians, que estava sota el patronatge dels sants Cosme i Damià, els sants metges. Durant la primera meitat del segle XIX aquestes pràctiques encara devien realitzar-se, ja que l’any 1860 una disposició legal prohibia als barbers l’exercici de la cirurgia menor.

Un mirall i una cadira era el mobiliari imprescindible per exercir l’ofici de barber. Les cadires giratòries, amb reposapeus i reposacaps, patentades ja durant la segona meitat del segle XIX, no eren estrictament imprescindibles, però oferien al client una comoditat afegida mentre es duia a terme el servei.

El temps d’espera abans no arribava el torn d’afaitar-se o tallar-se els cabells donava peu a tot tipus de converses: s’hi discutia de política i de futbol, s’hi parlava de la feina i del temps i per suposat s’hi comentaven les darreres incidències de la vida social del poble. L’ofici de barber exigia discreció, saber escoltar i en ocasions assumir el rol de “moderador” de les animades tertúlies de barberia, veritables espais de sociabilitat masculina.