Amb el ganivet de taper es culminava la feina de fer un tap a mà, després d’obtenir els carracs a partir de les llesques de suro fetes amb el ganivet de carrar i el ganivet de llescar respectivament. Subjectant l’extrem del ganivet a la taula on treballaven, els tapers anaven arrodonint amb perícia la figura prismàtica del carrac fins que esdevenia un cilindre perfecte. El taper era l’artesà més hàbil de tot el procés de manufactura de taps de suro, i per tant el més ben pagat de tots els que hi participaven.