Clemàstecs (III)
Clemàstecs, clemastres, cremalls, calamastres… Són variants populars d’aquesta peça fonamental per cuinar al foc de terra.
Clemàstecs, clemastres, cremalls, calamastres… Són variants populars d’aquesta peça fonamental per cuinar al foc de terra.
Fins a principis dels anys 70 a Llagostera la informació municipal es difonia a través del nunci, que era la persona que feia les crides.
Mentre algunes de les feines que implicava la confecció d’un vestit a mida les feia el sastre , les cosidores en feien unes altres.
A l’hora de fer un esclop, un cop definida la forma exterior amb l’aixol i el coltell i buidat l’interior amb la triba, s’anava polint la part de dins.
En temps de sega calia mantenir la dalla -el daiot, tal com es deia a Llagostera- ben afilada.
Abans de la irrupció de les botes d’aigua als anys 50, a pagès es calçaven esclops, que resistien molt bé la humitat.
Aquesta esfera anunciava visualment l’hora als llagosterencs i es va col·locar a la façana del campanar coincidint amb la instal·lació del rellotge antic.
L’esquella, tan associada al món dels pastors i als ramats, protagonitza unes quantes dites populars i refranys
El cap dels ramats de bous o de cabres solia portar una esquella penjada al coll per guiar la resta d’animals.
La característica forma cilíndrica de les esquelles fa de caixa de ressonància d’aquest element, fet normalment de ferro o d’aram.
Un dels articles fabricats per Productos del Corcho Aglomerado van ser els estalvis de taula, per posar-hi cassoles o olles calentes al damunt i evitar de cremar les estovalles.
Una de les feines primordials en l’ofici de sastre era tallar les peces de tela que després caldria cosir per composar el vestit.