L’olor de fum ens posa en alerta: alguna cosa s’està cremant, truquem als bombers. Aquesta reacció immediata revela la confiança que tenim en un servei públic al qual estem molt acostumats, però que no fa tant de temps que existeix. És veritat que el primer cos de bombers van ser els vigiles de l’emperador August (s. I dC), que vetllaven pels freqüents incendis que vivia l’antiga Roma, una ciutat amb més d’un milió d’habitants tota feta de fusta, un autèntic polvorí. Però aquí no vam gaudir d’un servei similar fins fa quatre dies…

El 1875 l’Ajuntament de Llagostera va adquirir una bomba per apagar incendis; va costar 1.450 pessetes a l’erari públic, en una època en què un taper guanyava entre 12 i 27 pessetes a la setmana. No devia ser una decisió fàcil de prendre però els fets ho devien justificar. Durant el segle XIX les ciutats catalanes creixien i s’industrialitzaven i pobles com Llagostera també vivien una expansió urbana, empesa pel desenvolupament de tallers i manufactures com la del suro en el nostre cas.