Entre l’estètica i la higiene
Per una qüestió sobretot d’higiene i també d’estètica fa que l’ofici de barber durant molts anys estigui molt estès, i molts joves es dediquin aquesta feina. Els homes s’anaven a afaitar un o dos cops per setmana i a tallar els cabells cada mes o mes i mig. Ho feien sobretot els dissabtes i els diumenges al matí, uns dies en què l’activitat a les barberies era frenètica. Tot i això, els barbers solien compaginar la feina amb altres ocupacions aprofitant que quedaven prou hores lliures per complementar l’economia familiar.
> Llegir més

El Jacob, un motor fet a Llagostera
Encara avui hi ha gent capaç de reconèixer un motor Jacob només de sentir-lo. Senzill, pràctic, econòmic i segur: així es promocionaven els motors Jacob de marxa lenta, ideats pel llagosterenc Miquel Casadevall abans de 1920 a partir d’un motor Challenge americà. >Llegir més

Un vestit a mida
Amb 14 anys Josep Vilallonga i Ribalta va decidir seguir l’ofici de la seva mare i aprendre a fer de sastre. La primera cosa que em va dir el mestre -recorda Vilallonga- va ser: el primer any faràs malbé molt de fil, el segon recuperaràs el fil de l’any anterior i el tercer ja n’aprendràs més, o sigui que estaràs tres anys sense cobrar cap jornal. > Llegir més

Filigranes de suro
La vida bohèmia dels tapers pot ser una de les raons que expliqui la realització d’aquesta obra que va pertànyer a en Josep Madí, quan l’autor, havent deixat el jornal a la taverna i sense poder pagar dispesa a cal patró, li va agrair el sostre i el plat a taula amb una filigrana de suro. Encara que, tal vegada, el quadre va ser simplement un encàrrec i aquest cop la bohèmia no hi va tenir res a veure.> Llegir més

Objectes, especialitats i productos
A partir d’una extensa mostra de capses i objectes de suro aglomerat produïdes per Productos del Corcho Aglomerado s’explica la història d’aquesta empresa i el canvi productiu que varen fer algunes empreses, deixant la producció del tap per oferir una gran diversitat de productes destinats a nous sectors del mercat.> Llegir més

L’hora del Comú
L’any 1831 el Comú de Llagostera va pagar 14 lliures i 18 sous i 5 diners al rellotger Pere Vilaret per arreglar el rellotge del campanar. No sabem quant de temps feia que el poble havia adquirit aquesta maquinària, però devia ser a partir de 1730, data en què es va acabar la construcció de l’església. > Llegir més

Un tast de Can Caciques es pot veure en diferents espais públics de Llagostera, on hi ha instal·lada una vitrina amb una peça de la col·lecció d’etnologia i una història que la posa en context, de manera que es configura una microexposició de caràcter temporal.

Actualment es poden visitar microexposicions a l’Ajuntament de Llagostera, l’Oficina de Turisme, la Biblioteca Julià Cutiller i la Llar del Pensionista.

L’horari de visita de les microexposicions és el d’obertura de cadascun dels espais on estan instal·lades.

Can Caciques ofereix al visitant passejades pel patrimoni llagosterenc que es troba de la seva seu a través d’una sèrie de mapes il·lustrats que recullen episodis de la història de Llagostera vinculats a cadascun dels llocs.

• El nucli antic – > Descarrega’t la ruta


Una passejada per la part més antiga de Llagostera que repassa històries des de la formació del mur del castell al segle XIV fins a l’edificació de cases singulars al segle XIX.

• Montagut – > Descarrega’t la ruta


Un recorregut per les restes de la masia i el castell de Montagut i pels diferents monuments megalítics que es troben pels seus voltants.

• La Torre dels Moros


A pocs km de la vila de Llagostera en direcció a Romanyà es pot visitar el jaciment arqueològic de La Torre dels Moros, que correspon a les restes d’unes termes d’època romana.