Durant bona part de la seva existència, l’activitat suro-tapera a Llagostera va tenir lloc en obradors domèstics on el taper i el carrador eren artesans especialitzats que treballaven a preu fet i cobraven en funció del volum de taps o carracs produïts.
Els tapers que elaboraven taps a mà treballaven amb tres tipus de ganivets diferents. Amb el ganivet de llescar, de les pannes de suro ja bullides en feien tires –les llesques-; les mides d’aquestes tires de suro depenien de la mida que havien de tenir els taps. A continuació, de les llesques en feien carracs –peces quadrangulars-, una tasca que es realitzava utilitzant el ganivet de carrar. I finalment, amb el ganivet de taper s’arrodonien els carracs per acabar deixant la peces de suro amb la característica forma cilíndrica dels taps.

Número de registre de les peces exposades