La Guía telefónica de Catalunya de 1922 recomanava: ‘al ser llamado, acuda sin demora al aparato (…), aplíquese el receptor al oído y pronuncie la palabra “diga” como inicio de conferencia.’ Instruccions bàsiques per utilitzar el telèfon, un servei revolucionari que justament aquells anys començava a establir-se definitivament a Llagostera amb la instal·lació d’una centraleta al carrer Migdia.

L’any 1923 Llagostera tenia 4.008 habitants i 4 abonats al telèfon: l’Ajuntament, la Guàrdia Civil, la Companyia Elèctrica i l’empresari Antoni Font. L’artífex de la connexió del poble a la línia telefònica va ser Anastasio Magín Alcañiz i Giralt, un manresà que el 1904 havia guanyat les licitacions per estendre i explotar una línia de telèfons a les àrees de Girona i Figueres. La Red Urbana de Gerona  ja tenia 127 abonats el 1905, tot i que a Llagostera hi funcionava una única estació, a l’Ajuntament.

La línia d’Alcañiz convivia amb altres xarxes privades, que s’estenien en ciutats i zones interurbanes on podien ser rendibles, de manera que el 1914 només 38 dels 1.087 municipis catalans d’aleshores tenien telèfon. La Mancomunitat de Catalunya va considerar que era una prioritat estratègica en el camp de les comunicacions i, a partir de 1916, va estendre prop de 6000 km de xarxa pública per cobrir zones rurals del país. Als anys vint ja eren més de 400 els municipis amb servei.

Amb la dictadura de Primo de Rivera, a partir de 1924 l’explotació del telèfon es va cedir en monopoli a la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE) i la Mancomunitat es

va veure obligada a vendre la seva xarxa a la nova companyia, que va anar integrant la resta de xarxes. Alcañiz va mantenir la seva Red Urbana de Gerona fins al 1930.

De la primera centraleta a l’automàtic

Al principi els telèfons funcionaven a través d’una centraleta manual a través de la qual es feien les connexions entre els diferents abonats, de manera que era imprescindible la intervenció d’una persona. En despenjar el telèfon, es facilitava el número de l’abonat amb qui es volia parlar i l’operadora feia la connexió. Com que al principi la majoria de gent no tenia telèfon, quan algú necessitava fer una trucada havia d’anar físicament a la centraleta i trucar des d’allà.

Les connexions amb abonats de la mateixa línia eren fàcils, però quan es volia parlar amb Almedinilla, per exemple, calia connectar primer amb Girona, després amb Barcelona, d’aquí a Madrid i d’allà a Córdoba, des d’on es feia connexió a Priego i finalment des de Priego a Almedinilla… Una cadena de connexions que es podia trencar en qualsevol moment.

El 1936 hi havia 38 abonats a Llagostera; des d’aleshores el nombre no va parar de créixer, fins que el 1972 la centraleta es va saturar de llarg. El trasllat al carrer Ferrer i l’ampliació de la centraleta van permetre l’abonament de més persones al servei, fins que la instal·lació de la central automàtica l’any 1978 va obrir el camí cap una nova època en el món de les comunicacions.

Telefonistes, majoria de dones

L’atenció de les centrals telefòniques ha estat fonamentalment cosa de dones a tot arreu, també a Llagostera. La centraleta del carrer Migdia va estar a càrrec al principi de Maria Paradeda i després de Trinitat Vinyoles. Després la va portar la Montserrat Ros amb l’ajuda de la seva família, fins que el 1972 l’Aurora Miquel en va agafar el relleu.

Portar la centraleta suposava l’obligació d’estar disponible nit i dia. Tot i que les trucades tendien a concentrar-se al matí i a última hora de la tarda, qualsevol urgència o necessitat inajornable podia reclamar el servei a la nit o a hores intempestives de la matinada. Quan l’Aurora Miquel es va fer càrrec de la centraleta al carrer Migdia, qui vetllava per la comunicació nocturna era en Paco Cortés, tota una excepció en un món essencialment femení.

L’Aurora Miquel va viure l’ampliació del servei i el trasllat al carrer Ferrer, on l’augment de línies i de l’ús del telèfon ja donava feina a un bon grup de telefonistes: a banda de les filles de l’Aurora -la Roser i la Montserrat Marco-, la Consol Barrera, la Paula Aguilera, la Marta Junqué, la Maria Puig i l’Anna Maria Pujolar havien connectat Llagostera amb el món a través dels fils del telèfon.

Plànol de la xarxa telefònica amb central principal a Girona corresponent a la Red Urbana de Gerona propietat de Anastasio Magín Alcañiz i Giralt (1905). La concessió d’Alcañiz establia un espai d’explotació comprès en un radi de 15 km entorn de la ciutat de Girona -amb una extensió fora de radi per arribar fins a Llagostera-. Era l’anomenada Red Urbana de Gerona, que a finals de 1905 ja tenia 127 abonats al conjunt de la zona.