Bomba d’aspiració-impulsió, 1875
Adquirida per l’Ajuntament de Llagostera per 1.450 pessetes en resposta a la preocupació popular pels incendis urbans. Una Comissió de l’Ajuntament es va desplaçar a Barcelona on va veure una demostració de funcionament de dos models de bombes. Van optar per adquirir el model més car perquè oferia una major potència i perquè comptava amb un dipòsit per a l’aigua.

L’olor de fum ens posa en alerta: alguna cosa s’està cremant, truquem als bombers. Aquesta reacció immediata revela la confiança que tenim en un servei públic al qual estem molt acostumats, però que no fa tant de temps que existeix. És veritat que el primer cos de bombers van ser els vigiles de l’emperador August (s. I dC), que vetllaven pels freqüents incendis que vivia l’antiga Roma, una ciutat amb més d’un milió d’habitants tota feta de fusta, un autèntic polvorí. Però aquí no vam gaudir d’un servei similar fins fa quatre dies…

El 1875 l’Ajuntament de Llagostera va adquirir una bomba per apagar incendis; va costar 1.450 pessetes a l’erari públic, en una època en què un taper guanyava entre 12  i 27 pessetes a la setmana. No devia ser una decisió fàcil de prendre però els fets ho devien justificar. Durant el segle XIX les ciutats catalanes creixien i s’industrialitzaven i pobles com Llagostera també vivien una expansió urbana, empesa pel desenvolupament de tallers i manufactures com la del suro en el nostre cas.

En una casa qualsevol podia haver-hi un perol de bullir el suro i el foc a terra constantment encès, llenya i carbó  per cuinar, mobles de fusta a tot arreu i una xemeneia que es podia encendre en el moment més inoportú. Apagar l’incendi no devia ser gens senzill quan, a més, recordem-ho, no hi havia aigua corrent. En aquell moment les responsabilitats en l’extinció d’incendis eren assumides pels ajuntaments, que durant el s. XIX comencen a crear cossos de bombers formats per voluntaris (fusters, paletes, ferrers…) que quan calia deixaven la feina i corrien a apagar el foc. El primer d’aquests cossos municipals es va crear a Barcelona l’any 1833, a Girona no en van tenir fins al 1871.

L’any 1962 es va crear el Cos de Bombers de les Diputacions Provincials i el 1980, amb la transferència de les competències de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments a la Generalitat, neix el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. El 2019 els Bombers van realitzar més de 71.200 actuacions entre extincions d’incendis i serveis com salvaments o assistències de mobilitat; 94 d’aquestes actuacions van ser a Llagostera, on van apagar 12 incendis urbans i 3 de vegetació. Molt més que apagar incendis.

Foc al bosc!

D’incendis forestals n’hi ha hagut sempre, però segurament no eren tan extensos ni tan freqüents com ara. Al llarg del segle XX molta gent va deixar pagès per anar als nuclis urbans i al mateix temps es van imposar nous combustibles que van substituir la llenya, el bruc i el carbó. El medi rural s’ha anat abandonant, l’aprofitament forestal s’ha reduït al mínim i el bosc ha crescut sense control i ha esdevingut més inflamable que mai.

Cada estiu revivim impotents el perill constant que es cali foc al bosc i prengui embranzida, empès pels vents secs, les temperatures altes i l’abundant vegetació que fa que una sola guspira sigui capaç d’encendre un bosc sencer i córrer més de pressa que els mitjans humans per aturar el foc. Com el gran incendi de la Costa Brava, que el 1967 va cremar 4.000 hectàrees en sis dies de lluita desenfrenada que va mobilitzar cossos de bombers d’arreu, 500 soldats de l’exèrcit i 2.500 voluntaris.

Voluntaris i professionals

Tot i que se’ls remunerava, els primers bombers eren voluntaris i, de fet, no es van professionalitzar completament fins a la creació dels cossos de bombers de les Diputacions Provincials, el 1962. Tot i això, Governació Provincial instava els municipis a la constitució d’una ‘Comisión Local para Calamidades Públicas’ i amb la Ley 81/1968 sobre incendis forestals i el corresponent Reglament de 1972 encara s’obligava a la formació de grups locals ‘de Pronto Auxilio’ amb persones voluntàries. Avui, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són un voluntariat que actua sota la direcció dels bombers professionals, que garanteixen la sistematizació i l’eficàcia de les operacions.

Equips de bombers

Des de l’aigua i les galledes als mitjans aeris d’extinció d’incendis actuals, els equips materials amb què compten els bombers han canviat substancialment, al ritme que ho ha fet l’evolució de la tècnica des del s. XVIII i la irrupció de les tecnologies de la informació al llarg del s. XX.

Històricament l’extinció es realitzava simplement abocant galledes d’aigua a les flames, en una cadena de gent des del pou o la font més propers fins al lloc de l’incident. En incendis urbans, quan l’incendi era gran i difícil d’apagar per aquests mitjans, s’havia arribat a enderrocar la finca afectada per evitar la propagació a les finques veïnes, o a tapiar portes i finestres per impedir així l’entrada d’aire i induir l’extinció per manca d’oxigen.

La bomba d’aspiració-impulsió que va adquirir l’Ajuntament de Llagostera el 1875 era una eina molt avançada en aquell moment, però només una de les primeres baules en l’evolució que ha experimentat el material contra incendis des d’aleshores. Tot i això, l’eina més efectiva segueix essent la prevenció.

Aparell de sirena, 1955
Acoblada al rellotge del campanar des de 1955 fins als anys 80, la sirena es va instal·lar principalment per marcar l’entrada i sortida dels treballadors a les fàbriques, però s’utilitzava igualment per avisar d’incidències extraordinàries com ara els incendis. Fins aleshores, els avisos s’havien realitzat amb un toc de campanes que indicava una situació d’alerta.