Fer la bugada abans que es popularitzessin les rentadores era una de les feines domèstiques més feixugues que feien les dones. A Llagostera no se sap que hi hagi hagut mai safareig públic, per tant la roba solia rentar-se a la riera amb l’ajuda d’un rentador, una pala per picar la roba i un caixó per agenollar-se. Quan feia bo, la roba es podia estendre a les branques dels arbres de la mateixa riera o eixugar-la amb l’escalfor de les cases quan el temps no acompanyava. Hi havia qui tenia un tambor de fullola com aquest: a l’interior hi ha una reixa metàl·lica sobre la qual es posava la roba i, com que el tambor no té fons, a sota s’hi posava un braser i així s’anava eixugant la bugada. La tapa del tambor contribuïa a mantenir l’escalfor generada pel braser. Després encara caldria plegar, planxar i desar.