Els gastrònoms diuen que per fer un bon cafè és imprescindible que sigui acabat de moldre. Ja fa temps que això ha deixat de ser habitual a nivell domèstic sobretot des de la popularització de les cafeteres tipus “Nespresso”-, però fins fa quatre dies encara era un fet.

Per això a cada casa hi solia haver un molinet de cafè, un estri que esmicolava els grans de cafè i els reduïa a la textura fina ideal per a la infusió. Aquesta eina va aparèixer justament com a conseqüència de la introducció de l’hàbit de beure cafè a Europa, al s. XVII, perquè al principi s’utilitzava un morter per moldre els grans de cafè i era molt difícil que quedés ben fi.

La planta del cafè és originària d’Etiòpia, però van ser els àrabs els qui en van difondre l’hàbit de veure’l en infusió. Des d’Aràbia va arribar a Europa a través de Turquia: la primera casa de cafè va obrir a Venècia l’any 1645, en canvi a Barcelona no ho va fer fins el 1768. Els països europeus van difondre el cultiu de la planta de cafè a les respectives colònies, i així el cafè va arribar a Amèrica i Àsia, on actualment hi ha alguns dels cafetars més grans del món. Avui el primer productor mundial de cafè és el Brasil.

Número de registre de les peces exposades