Al llarg de la seva llarga història, que arranca ara fa uns 5.500 anys, l’arada ha estat objecte de successius perfeccionaments que han anat millorant la seva productivitat. Durant el segle XIX la fusta es va anar substituint pel ferro en tota l’eina i, ja a finals del XVIII, s’hi va introduir una pala giratòria. Amb l’arada de pala, mentre la rella va obrint un solc en la terra, la pala metàl·lica la va girant de manera que s’aireja i prepara millor la terra per a la sembra posterior.