Centímetre de sastre
A diferència de la moderna confecció de roba, la sastreria tradicional feia vestits a la mida del client.
A diferència de la moderna confecció de roba, la sastreria tradicional feia vestits a la mida del client.
En el procés de confecció d’un vestit a mida, després que les cosidores unissin les diverses peces de tela amb una embasta.
Al llarg del procés de confecció d’un vestit, les teles s’anaven planxant de tant en tant perquè inevitablement s’arrugaven.
Un cop triat el model i el teixit desitjat, i amb les mides del cos del client ben anotades, el sastre dibuixava les diferents parts del patró.
A partir de 1879 la casa Singer va treure al mercat una versió millorada d’una de les màquines de cosir de més èxit d’aquesta companyia.
Mentre algunes de les feines que implicava la confecció d’un vestit a mida les feia el sastre , les cosidores en feien unes altres.
El 1955 l’Ajuntament de Llagostera va adquirir a Manufacturas Blasco (Roquetes, Baix Ebre) un nou rellotge mecànic.
Amb la instal·lació del nou rellotge del campanar, l’any 1955, es va decidir d’acoblar-hi una sirena .
Aquesta esfera anunciava visualment l’hora als llagosterencs i es va col·locar a la façana del campanar coincidint amb la instal·lació del rellotge antic.
A diferència dels moderns maniquins d’aparador, els maniquins de costura estaven pensats per emprovar la roba que feien sastres.
Els pastors solien utilitzar banyes d’animal per portar-hi olis de ginebró o d’altres guariments per curar les diverses malures dels animals.
Abans que a les cases hi hagués calefacció, un sistema molt habitual per escalfar els ambients era l’ús de brasers.