Peça a peça

La primera referència d’un bidet data de 1726, però es tracta d’una peça que no va ser habitual fins passada la II Guerra Mundial.

Quan el vi es comprava i venia a granel s’utilitzaven recipients per traslladar-lo dels bocois on el guardaven als comerços on es venia a les bótes.

Al costat de la pinta i les estisores de tota la vida, el barber treballava també amb la màquina de tallar cabell, accionada manualment.

A partir de 1879 la casa Singer va treure al mercat una versió millorada d’una de les màquines de cosir de més èxit d’aquesta companyia.

Aquest model de màquina de cosir domèstica de la marca Singer va sortir al mercat l’any 1856.

A diferència dels moderns maniquins d’aparador, els maniquins de costura estaven pensats per emprovar la roba que feien sastres.

Fins ben avançat el segle XX el vi per al consum popular es comercialitzava a granel i el vi que es venia embotellat era minoritari.

La refinació del petroli a mitjans del segle XIX va permetre l’ús d’aquest combustible fòssil per a diverses aplicacions.

A mitjans del segle XIX es va aconseguir perfeccionar el mètode de refinar el petroli.

Els llums de carbur tenien dos dipòsits, un al cim de l’altre: en el de sota s’hi posaven els trossos de carbur sòlid, i en el de sobre, l’aigua.

Fins a la invenció de la bombeta, la inflamabilitat d’una determinada substància era la base de la il·luminació.

Durant segles la humanitat es va il·luminar amb la llum de les espelmes i dels llums d’oli -llànties-