Regla i cartabó de sastre
Un cop triat el model i el teixit desitjat, i amb les mides del cos del client ben anotades, el sastre dibuixava les diferents parts del patró.
Planxamànigues i burro o buró de planxar
Al llarg del procés de confecció d’un vestit, les teles s’anaven planxant de tant en tant perquè inevitablement s’arrugaven.
Buirac o coixinet d’agulles amb canellera
En el procés de confecció d’un vestit a mida, després que les cosidores unissin les diverses peces de tela amb una embasta.
Centímetre de sastre
A diferència de la moderna confecció de roba, la sastreria tradicional feia vestits a la mida del client.
Estisores de sastre
Una de les feines primordials en l’ofici de sastre era tallar les peces de tela que després caldria cosir per composar el vestit.
Planxa elèctrica
Ni la planxa de ferro ni la planxa de carbó permetien la comoditat que va aportar la planxa elèctrica a la tasca d’allisar els vestits.
Planxa de carbó
Abans de la planxa de carbó, era necessari tenir com a mínim dues planxes per tenir-ne una al foc mentre l’altra es feia servir.
Urna electoral
Una de les sis urnes que l’Ajuntament va encarregar fer per a les eleccions generals espanyoles del 19 de novembre de 1933
Enclusa i martell de picar el daiot
En temps de sega calia mantenir la dalla -el daiot, tal com es deia a Llagostera- ben afilada.
Cullera d’esclopeter
A l’hora de fer un esclop, un cop definida la forma exterior amb l’aixol i el coltell i buidat l’interior amb la triba, s’anava polint la part de dins.
Filaberquí
Es fixava la punta de la broca, i s’empenyia tot agafant amb una mà el pom de l’eina mentre amb l’altra mà es feia giravoltar la manovella.
Antefixa ibèrica
Es tracta d’un motiu molt freqüent a l’arquitectura clàssica, eren fetes de terra cuita i prenien la forma d’una fruita o de cap humà.