Planxa de carbó
A diferència de la tradicional planxa de ferro, la pesada planxa de carbó mantenia l’escalfor molt més temps.
A diferència de la tradicional planxa de ferro, la pesada planxa de carbó mantenia l’escalfor molt més temps.
La planxa de carbó va representar un bon avenç gràcies a l’existència d’un contenidor per a les brases.
Aquest senzill model de planxa no va aparèixer a occident fins al s. XVII. S’escalfava posant-la a la vora del foc.
El ribot és una de les eines fonamentals en fusteria, serveix per rebaixar o aprimar la fusta i també per polir-la o marcar-la.
Es tracta d’un motiu molt freqüent a l’arquitectura clàssica, eren fetes de terra cuita i prenien la forma d’una fruita o de cap humà.
Es fixava la punta de la broca, i s’empenyia tot agafant amb una mà el pom de l’eina mentre amb l’altra mà es feia giravoltar la manovella.
A l’hora de fer un esclop, un cop definida la forma exterior amb l’aixol i el coltell i buidat l’interior amb la triba, s’anava polint la part de dins.
En temps de sega calia mantenir la dalla -el daiot, tal com es deia a Llagostera- ben afilada.
Una de les sis urnes que l’Ajuntament va encarregar fer per a les eleccions generals espanyoles del 19 de novembre de 1933
Abans de la planxa de carbó, era necessari tenir com a mínim dues planxes per tenir-ne una al foc mentre l’altra es feia servir.
Ni la planxa de ferro ni la planxa de carbó permetien la comoditat que va aportar la planxa elèctrica a la tasca d’allisar els vestits.
Una de les feines primordials en l’ofici de sastre era tallar les peces de tela que després caldria cosir per composar el vestit.